1. Introducció.
Aquest projecte presenta el disseny de l’activitat “Com es fa el pa?”,
el desenvolupament/implementació, la posada en pràctica en un context real
propi del psicopedagog i l’avaluació i conclusions que n’hem extret.
Per a escollir el tema ens hem basat en un problema que fos pròxim pels
destinataris de la mateixa, és a dir, que fos significatiu per a ells i que,
alhora, pogués ser extrapolable a molts altres educands i per dissenyar-lo hem
tingut en compte que es basés en un aprenentatge constructiu en el que les TIC,
com a mediadores de l’aprenentatge, hi tinguessin un paper destacat.
Així mateix, per exposar-lo als protagonistes de l’activitat hem fet ús
d’un llenguatge senzill i motivador que els pogués engrescar de bon principi.
Cal dir, que tot i que en un primer moment aquesta activitat havia
d’anar dirigida a alumnes de 1er de primària d’una escola de la província de
Barcelona, per diversos motius no ha estat possible i l’hem desenvolupat a
nivell informal. Per sort, com hem dit anteriorment, ja partíem d’un disseny
que pogués ser aplicat a diversos destinataris.
Així, els participants de l’activitat han estat:
Marina Montalvo: alumna de 1r de Primària de
l’Hospitalet de Llobregat. Li agrada molt
anar a l’escola i destaca per ser tímida, molt prudent, treballador i
força perfeccionista.
Noelia Jiménez: alumna de 4t de Primària de
l’Hospitalet de Llobregat. Li agrada molt estar amb la família i destaca pel seu
caràcter i perquè és molt innocent. No li agrada massa anar a l’escola, però és
una nena molt activa que sempre està feliç.
Naiara López: alumna de P5 de l’Hospitalet de
Llobregat. Li fascinen els deures i les activitats escolars, especialment les
de grans. Destaca per la seva maduresa i al mateix temps per la seva necessitat
de cridar l’atenció i que habitualment s’enutja.
2. Disseny de l’activitat .
Títol de l’activitat
« Com es fa el pa? »
Descripció dels agents personals i de la
tecnologia mediadora
o Els aprenents: alumnes de primer de primària.
o Els mediadors: Inma López i Laura
Teixidor.
o Les tecnologies que s’utilitzaran seran:
o La càmera digital.
o L’ordinador.
o Internet, en concret, l’explorador Google.
o El programa Microsoft Office Power Point 2007.
Descripció del problema
Partirem de les preguntes següents:
o
Què és el pa? Ingredients i tipus de cereals.
o
Oficis tradicionals: els forners. Fem el pa. Anem a una masia.
o
Com es transforma la farina en pa? És a dir, com es fa el pa?
Problema de partença i característiques
Problema de partença
Representar a través d’elements visuals i fotogràfics el procés
d’elaboració del pa.
Característiques del problema
Hem escollit aquest problema perquè considerem que actualment
molts infants no coneixen d’on provenen i com s’elaboren la majoria de
productes de consum quotidià ni els oficis artesanals que hi estan relacionats
i que és molt probable que, degut a la modernització industrial, es perdin.
Per a dur-ho a terme reforçant l’interès
vers l’aprenentatge proposat volem plantejar l’activitat de tal manera que
sigui engrescadora, motivant i col·laborativa.
Per altra banda, pensem que l’estructuració
és clara i pautada i, per tant, segons Jonassen, es tractaria d’un problema
estructurat. Els alumnes treballaran amb un objectiu conegut, concret i ben
definit, requereix l’aplicació d’una sèrie de conceptes i regles determinades i
la utilització d’un grup restrictiu d’operadors lògics, una temporalitat de
solució definida i uns recursos logístics i tecnològics limitats.
Així mateix i en relació al grau de
complexitat tot i que té unes variables
restringides i ben estructurades, podem dir que es tracta d’un problema
complex, ja que tot i que la ingesta de pa és habitual en la seva
quotidianitat, el procés d’elaboració no és una activitat habitual per a ells.
En relació a l’especificitat del camp de treball aquest problema és situat
ja que el trobem contextualitzat en la vida quotidiana dels alumnes, de
l’escola i en un producte i ofici concret conegut per a ells.
Plantejament del problema als aprenents
Plantejarem l’activitat fent molt èmfasi en l’ús de les TIC ja que
aquestes eines els desperta molt l’interès i els motiva.
Així mateix se’ls plantegen una sèrie de qüestions:
o
Què podem comprar en un mercat?
o
Com es diuen les parades del mercat?
o
Quines frases hem de tenir en compte a l'hora de comprar?
o Què us sembla si investiguem una mica
i ens endinsem en aquest món?
per tal d’iniciar un petit debat i que reflexionin al respecte. Aquest reflexió inicial és molt important per captar l’atenció del grup i endinsar-los participativament en la construcció d’aquest aprenentatge. També se’ls hi demanarà compromís i responsabilitat amb l’activitat i amb el material.
per tal d’iniciar un petit debat i que reflexionin al respecte. Aquest reflexió inicial és molt important per captar l’atenció del grup i endinsar-los participativament en la construcció d’aquest aprenentatge. També se’ls hi demanarà compromís i responsabilitat amb l’activitat i amb el material.
Context de l’activitat
o
L’activitat es realitzarà a casa de la tieta i en una masia.
o
El despatx consta de dos ordinadors . A l’escola es podria comptar amb
una possible pissarra digital i projector.
o
La masia serà Can Deu a Sabadell, pertanyent a UNIM caixa.
Característiques més importants dels
aprenents
Tot i que en un primer moment l’activitat
anava dirigida a alumnes de 1r d'Educació Primària, finalment els aprenents han
estat tres nenes de la família de P5, 1r de Primària i 4t de Primària. Fet que
ens ha permès crear un grup reduït, dinàmic, obert, familiar i molt
participatiu.
Com ja hem dit anteriorment, el fet d'utilitzar les TIC els engrescarà i
motivarà. Aquesta sensacions s’incrementaran quan duguin a terme el procés, és
a dir, quan elaborin el pa a la masia, fet que millorarà, reforça i farà més significatiu el procés d'ensenyament
– aprenentatge.
Competències i objectius a treballar
Competències
o
Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.
o
Competència d’aprendre a aprendre.
o
Competència d’autonomia i iniciativa personal.
o
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
o
Tractament de la informació i competència digital.
Objectius
o Treballar
amb les noves tecnologies de la
informació i la comunicació.
o Promoure un aprenentatge significatiu
amb l’ús de les TIC.
o
Participar, de forma activa, en les activitats i experimentacions
proposades.
o Fomentar el
treball col·laboratiu i cooperatiu.
o
Mostrar interès per conèixer allò que succeeix a l’entorn.
o Facilitar
l’expressió artística i corporal.
o
Identificar els diferents elements i productes que surten de la proposta
a estudiar.
o
Interioritzar diferents paraules i frases, treballant-les a partir de
les quatre habilitats: escoltar, llegir, parlar i escriure.
Continguts
Conceptuals
o
Utilitzar els coneixements i experiències prèvies.
o
Paraules i frases senzilles per
a explicar el procés de l’elaboració del pa.
o
El pa, els seus ingredients i tipus de cereals. Utilització correcte
del vocabulari bàsic.
Procedimentals
o
Utilització de les TIC perquè els alumnes interioritzin els conceptes
claus en aquesta activitat.
o
Aprendre a utilitzar el Power Point i el buscador Google d’imatges i
informació.
o
Treballar en equip cooperativament.
o
Prendre decisions de selecció d’imatges i disseny de diapositives.
o
Identificació dels ingredients del pa.
o
Identificació del vocabulari bàsic de l’elaboració del pa.
o
Visita a la masia per veure in situ tot el que hem après a l'aula.
o
Elaboració d'un power-point amb les activitats que tenen relació amb
l’elaboració del pa.
Actitudinals
o
Iniciativa i interès per les activitats.
o
Estimació, respecte i interès pels elements del marc natural i social.
o
Recopilar informació i representar-la en un power-point.
o
Seleccionar la informació rellevant de les fonts proposades.
o
Confiar en les
seves capacitats i la dels seus companys.
o
Treballar en grup col·laboratiu, cooperativa i activament en tots els
processos i activitats.
o
Procurar un treball autònom.
Seqüència de les activitats
Sessió 1: Introducció i motivació: Presentació de
l’activitat i explicació de les activitats que es faran.
Sessió 2: Aprenem els ingredients del pa i els tipus de cereals. Vocabulari bàsic.
Sessió 3: Recopilació de material i buscar informació per Internet per corroborar
la informació i l’aprenentatge. Tot per a l’elaboració d’un power-point.
Sessió 4: Inici de l’elaboració d’un power-point.
Sessió 5: Anem a la masia
Sessió 6: Conclusions i exposició d’idees.
Durant els següents dies anirem observant i comentant els diferents tipus
de pa, amb diferents ingredients, que hauran elaborat la Marina , la Noelia i la Naira.
Sessió 7: Utilització de les TIC: Aprenentatge i joc interactiu.
A través d’un ordinador i de manera grupal realitzaran les diferents
dinàmiques que trobem en les següents pàgines web:
Pàgina web: http://alrasa.com/pa/
Pàgina web: http://volsferpa.blogspot.com/
Fonamentació psicopedagògica
Concepció constructivista del
procés d’ensenyament – aprenentatge
Partim de la
concepció constructivista del procés d’ensenyament - aprenentatge, ja que
aquesta fa que l’alumne sigui el protagonista actiu de seu propi procés de
construcció del coneixement, però que, alhora, esdevé un aprenentatge global i
col·laboratiu en el que es va descobrint i posteriorment manipulant i, per
tant, vivenciant realment el procés d’elaboració d’aquest producte de consum.
Així, aquesta concepció entén que la construcció del coneixement esdevé d’un triangle interactiu
entre el paper actiu de l’alumne com a constructor dels seus aprenentatges,
processant i la transformant la informació, els continguts que es treballen i
el paper mediador del professor.
Partim d’uns
coneixements previs que es relacionaran amb els continguts que es treballaran i
ampliaran a través de la utilització de múltiples materials i recursos, com és
el cas de les TIC.
Tot això permetrà als
alumnes relacionar tot l'aprenentatge
realitzat, consolidar-lo, fer-lo
significatiu i produir-los un canvi conceptual.
Tal com explica Jonassen per solucionar un problema cal la
manipulació de l’espai del problema. En aquest cas, per aconseguir-ho ens hem
basat en la busca d’imatges i informació, la manipulació física alhora
d’elaborar al pa a la masia i la creació del power-point il·lustratiu del
procés.
Procediments i criteris d’avaluació
Per saber quins són els coneixements previs
de cada alumne i quin és el seu punt de partida, es realitzarà una avaluació
inicial en la primera activitat, el debat inicial. Això es farà a través de
l’observació directa dels comentaris i reaccions de cada alumne.
Continuant fent ús de l’observació directa, es durà a terme una avaluació
continuada de tot el procés. En ella es valorà l’evolució de cada alumnes
respecte als objectius, continguts i competències que ens hem marcat
anteriorment i cada una de les activitats que es vagin duent a terme.
Finalment, es farà una avaluació final del procés on cada un dels
participants podrà expressar la seva opinió sobre el projecte i els canvis que
cadascú creu que ha patit a nivell personal.
Previsió i temporalització
Dues setmanes.
3. Mapa conceptual d’on se situa l’activitat realitzada en relació a
les possibilitats de les TIC i l’aprenentatge significatiu.
4. Descripció del procés efectivament seguit (amb la inserció d’alguna
il·lustració documental).
Visita a la masia: excursió familiar a la masia
per observar l’elaboració del pa i el conreu de l’hort.
1a sessió: presentació a les nostres
protagonistes (Marina, Noelia i Naira) del nostre projecte sobre l’elaboració
del pa.
2a sessió: explicacions teòriques i
interactives sobre el pa, els seus ingredients, els diferents tipus, la seva
utilitat...
3a sessió: realització pràctica del
procediment de l’elaboració del pa.
4a sessió: conclusions d’allò après.
5. Avaluació de l’aprenentatge aconseguit
Creiem que, tot i que per tornar a fer pa els caldria ajuda, en elles
s’ha produït un canvi conceptuals, és a dir que les nenes han construït
aprenentatges significatius entorn a: què és el pa, quins són els seus
components, com es fa i sobre l’ofici de forner. Aquest fet el podem veure comparant
els coneixements previs, que varen poder fer conscient a partir del debat
inicial, amb l’elaboració del power-point i la reflexió grupal final. Gràcies a
la observació continuada hem pogut veure que el model mental que tenien s’ha reestructurat
i ampliat. El seu discurs ha canviat. Per tot això podem deduir que aplicant
una organització de treball com la que hem seguit (revisió dels coneixements
previs, aproximació als objectius a través de les TIC (busca per internet i
elaboració d’un power-point), reflexió participativa en la pràctica i reflexió
grupal final, es fomenta un aprenentatge significatiu que facilita un procés
d’acomodació dels nous esquemes de coneixement i una reestructuració dels
esquemes originals, produint, per tant, un canvi conceptual.
La combinació de treball individual,
en parelles i la utilització de les noves tecnologies ha fomentat la motivació,
ha ajudat a que s’hi impliquessin, que visquessin el procés en primera persona,
que mica en mica anessin aplicant els coneixements, que hi trobessin sentit i,
per tant, que fos significatiu per a elles. La utilització del power point com
a eina per anar plasmant el procés i ampliant-lo mica en mica els ha facilitat
ordenar els coneixements que han anat adquirint, els ha ajudat a fer-se un
esquema mental de tot el procés.
6. Avaluació tecnològica (processual) del vostre disseny
Primer de tot hem de tenir en compte
que la persona o persones que posin en pràctica aquesta activitat, en aquest
cas nosaltres, previ al seu inici, hem tingut que fer un treball per poder
dominar les eines que es faran servir: internet explorer, buscador google i
power-point.
Problema
de partença
Hem
pogut corroborar que tant el problema que hem escollit com els mètodes i eines
que hem utilitzat han set motivadors, propers i, per tant, el procés ha estat significatiu
per les nenes.
Disseny
El
nostre disseny parteix d’un problema quotidià i proper a les nenes al que hi
hem associat uns objectius i unes competències que hem treballat mitjançant una
perspectiva constructivista del procés d’ensenyament-aprenentatge en el que
nosaltres hem fet de guies i orientadores i en el que les TIC han ajudat a
construir, estructurar i reestructurar els coneixements, han actuat com a
mediadores i reforçadores dels procés.
Hem
treballat el problema a partir dels coneixements previs, entenent a les nenes
com a protagonistes actives del procés d’ensenyament-aprenentatge per la qual
cosa hem fomentant la busca autònoma de fonts d’informació, la reflexió
individual i conjunta, els treball cooperatiu i representació gràfica dels nous
aprenentatges perquè el poguessin autoavaluar de manera continua.
Desenvolupament
En
un primer moment teníem previst realitzar l’activitat en una escola, però per
diversos motius això no va poder ser i ho varem fer a nivell familiar. Aquest
fet ha suposat diversos avantatges, entre els que cal destacar el coneixement
de les característiques de cada una de les participants, l’atenció més
individualitzada que han rebut i el fet que s’ha realitzat en un ambient més
distès, relaxat i que ha permès respectar el ritme de cada una de les nenes.
Avaluació
La
realització de l’activitat a nivell informal i amb un grup reduït també ha
suposat que a nivell avaluatiu la nostra
observació ha estat molt més fàcil i hem pogut atendre les necessitats de
manera molt més constructiva i individualitzada.
Així
mateix l’avaluació inicial, continua, final, la metaavaluació i l’autoavaluació
tant per part de les nenes com per part nostra ens ha permès comprovar que hem
aconseguit un aprenentatge significatiu que ha vingut donat per la gran
diversitat de metodologies i eines que hem utilitzat i per la proximitat del
tema tractat.
7. Conclusions
Tenint
en compte que els hem presentat la informació de manera clara i
estructurada, on ho hem fet relacionant
les seves experiències i coneixements previs amb les noves vivències,
experiències i informacions que han anat buscant i interrelacionant, que
l’activitat ha estat desenvolupada a través del descobriment actiu i la posada
en pràctica de diferents capacitats, actituds i destreses podem concloure que
l’activitat ha estat molt positiva, que hem aconseguit cridar l’atenció de les
participants i implicar-les activament. Les nenes han set les protagonistes del
seu propi aprenentatge i mica en mica han anat construint el seu propi mapa
mental del procés.
8. Bibliografia
Jonassen,
D. (2003). Mòdul 3: TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva
constructivista. En J. Cabrero, Noves tecnologies de la informació i la
comunicació en l'educació. Barcelona: UOC.
8.1. Fonts electròniques
9. ANNEXES
9.1.
Annex 1:
Autoavaluació
de l’activitat i del seguiment de l’avaluació continuada global. En relació a
l’apartat h o Annex del treball es demana que cada alumne reflexioni sobre allò
après a l’assignatura. Per fer-ho es poden comparar els coneixements actuals
amb els recollits a l’Avaluació de coneixements previs que es va complimentar a
l’inici de la PAC 1. Hi ha canvis? El model mental de l’alumne ha crescut en
nombre de conceptes i relacions?. S’ha produït una completa reestructuració
dels conceptes? S’ha produït canvi conceptual? Es demana que cada alumne
proposi una qualificació (A, B, C+, C-) per a la seva avaluació continuada tot
raonant-la a partir de les activitats realitzades, els canvis i l’aprenentatge
aconseguit. Omplir primer la pauta d’excel d’autoavaluació d’aquesta activitat
us pot ser d’ajut ja que allà s’hi recullen una sèrie de preguntes per a
l’autoavaluació tant aquesta activitat 2.5 com també de l’Avaluació Continuada
Global. A partir d’aquesta autoavaluació podreu completar l’annex h.
Durant aquest semestre he patit una gran transformació en els meus
esquemes mentals previs, doncs eren bastant bàsics i limitats. Aquesta
assignatura no solament m’ha ampliat els meus esquemes conceptuals, sinó també,
personals i professionals, especialment aquells de relació.
És per això que tal com dic en l’autoavaluació feta en el full de
Microsoft Excel podria fer un símil visual dient que els meus coneixements
previs en aquest camp es materialitzaven en la metàfora de la bastida, un
edifici solament amb el terra fet i que poc a poc miniactivitat darrera
miniactivitat, han anat sortint parets, habitacions, portes, finestres,
decoracions.. que s’han afegit a altres complements i s’han enriquit mútuament
creant el perfecte habitatge en el que es pot viure i treballar de manera
relaxada però constant durant tota i la llarga vida.
He patit un canvi conceptual que m’ha dut a un aprenentatge significatiu
que podré transportar a altres assignatures i situacions acadèmies i/o
personals. He perdut la por i el meu
rebuig inicial a les NTC que m’impedien intentar-ho. Ara potser el meu títol de
bloc “Les NTC em desesperen” el
canviaria per un com “ Les NTC em
complementen”...
Ha estat una assignatura molt pràctica i per això també més propera, més
significativa i funcional. Aquest aprenentatge significatiu, ha estat entre
altres coses gràcies a que el consultor ha actuat de guia i mediador dels
coneixements per tal que nosaltres els anéssim construint, a vegades de manera
individual i d’altres de manera col·laborativa i cooperativa; sempre des d’una
perspectiva constructivista vinculada a l’ús de les NTICEDU i on hem après que
els problemes significatius són una de les claus que ens duran a l’aprenentatge
significatiu sempre que comptem amb el compromís conceptual de l’aprenent. Per
últim, també m’agradaria destacar la meva companya de treball, que sense
arribar a conèixer-nos en persona, hem connectat a la perfecció i ens hem sabut
complementar i ajudar reforçant les mancances de cadascuna de nosaltres,
realitzant així un veritable i profitós treball en grup.
Per tant, per tot lo exposat anteriorment, la qualificació que proposo
per la meva avaluació continuada és d’una A.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada