dilluns, 28 de novembre del 2011
Mapa Tecnopart
Hola nois, aquí us deixo el nostre mapa, de la Laura i Inma, sobre el fil argumentatiu del tecnopart que reflexa totes les vostres aportacions tant interessants al debat!!!!!
Treball Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació
Aquí us passo la meva miniactivitat 2.2 feta per la Inma López i la Laura Teixidor
Nota: S'han deshabilitat els hipervincles interns del treball per al format blogger.
Nota: S'han deshabilitat els hipervincles interns del treball per al format blogger.
López Quiñones, Inma
Teixidor Reixach, Laura
Noves tecnologies de la informació i la
comunicació en educació
MINIACTIVITAT 2.2:
Aula 1
27/11/2011
0.
Índex amb hipervincles:
0. Índex amb hipervincles:
1. Introducció
2. Qüestions
2.1. Podeu arribar a alguna conclusió sobre la interacció i la construcció del
coneixement en aquell fil?. Es va construir coneixement compartit? Es van
atacar les premisses o tesis de les argumentacions precedents? Féu servir el
model de Toulmin i cmap.
2.2. Reflexioneu sobre el paper del moderador en aquest fil de conversa. Va
intervenir? Amb quina intenció? Fent què? Es van tenir en compte les seves
intervencions? Exemplifiqueu les vostres observacions.
2.3. Reflexioneu sobre el paper que han tingut les funcionalitats del campus
(fils de conversa, boles, notes tipus “post-it”, banderetes, text enriquit,
fotos i currículum dels participants...) i el fet que la discussió fos en
línia, és a dir, asíncrona i basada en la llengua escrita, que hi haguessin
rols o 9 bàndols a seguir.... Aquestes funcionalitats i característiques ¿van
facilitar la discussió o la van dificultar? La discussió oral o sense alguna de
les funcionalitats, ¿hagués tingut un resultat diferent en l’aprenentatge dels
estudiants? En quin sentit? Afegiries alguna altra funcionalitat en la bústia
de debat o algun element tècnic o tecnològic (protocol d’intervenció més
elaborat, altres recursos gràfics o estructuradors....). L’estructura de l’espai
de cada assignatura és correcta tal i com està creat, ja que facilita la fàcil
visualització dels diferents apartats de l’assignatura (debat,fòrum, i
lliuramentd’activitats...).
2.4. Compara l’entorn de discussió que hem emprat (debat de la UOC i cmap) amb
altres CSCA com els que es comenten al material en paper de Jonassen, bloc 4 i
al y en el capitulo XI de Coll, C.
2.5. Elaboreu una rúbrica senzilla en Rubistar i avalueu el valor qualitatiu
dels arguments triats. Cal que recullin: adequació al fil de debat incorporat,
validesa de recolzaments d’autoritat-exemples aportats, construcció fonamentada
de premisses i tesis, claredat i solidesa de l’argument elaborat.
2.6. Construïu una senzilla taula amb les reflexions sobre la importància de
l’eina cmap per a la construcció de mapes d’argumentació i la seva diferència
en relació als mapes de conceptes.
3. Conclusions
4. Bibliografia
4.1. Fonts electròniques
1. Introducció
1. Introducció
El present Informe final de síntesi engloba tant el
treball individual com grupal de cadascuna de nosaltres. En ambdós casos ha
estat producte d’un procés de seguiment i de reflexió a partir de les diverses
intervencions realitzades al llarg del debat, que tenia com a finalitat
analitzar aquelles premisses argumentatives per tal d’argumentar o
contrargumentar el bàndol escollit; tot seguint el model argumentatiu deToulmin.
En tot aquest procés d’argumentació hem patit un canvi conceptual en la forma
d’entendre la relació entre CTSE.
L’objectiu d’aquesta miniactivitat és poder argumentar o
contrargumentar de manera coherent i adequada, una sèrie de fets en forma de
premisses, segons la postura escollida (sociodeterminista o tecnodeterminista),
acompanyades de justificaicons i excepcions per així poder arribar finalment a
les conclusions. D’aquesta manera hem aconseguit arribar a un veritable canvi
conceptual resultat d’ un aprenentatge significatiu.
La utilitat d’aquesta feina serà la d’actuar de guia en
les nostres futures argumentacions i explicacions. Així mateix ens ajudarà a
demostrar que dins els nostres models mentals hi ha hagut un veritable canvi
conceptual interrelacionat a un aprenentatge significatiu. Passem a
demostrar-ho.
2. Qüestions
2.1. Podeu arribar a alguna conclusió sobre la interacció i la construcció del coneixement en aquell fil?. Es va construir coneixement compartit? Es van atacar les premisses o tesis de les argumentacions precedents? Féu servir el model de Toulmin i cmap.
2. Qüestions
2.1. Podeu arribar a alguna conclusió sobre la interacció i la construcció del coneixement en aquell fil?. Es va construir coneixement compartit? Es van atacar les premisses o tesis de les argumentacions precedents? Féu servir el model de Toulmin i cmap.
En el fil que hem
escollit del tecnopart, més concretament, la tecnologia al món sanitari, ha
estat bastant participatiu. Les intervencions que destaquen són les del bàndol
tecnodeterminista. A més de les diverses intervencions argumentant la pròpia
postura, també hi ha hagut contrargumentacions mitjançant les premisses
sociodeterministes.
Crec que al nostre
fil de debat i gràcies a totes les nostres intervencions, hem viscut un canvi conceptual
i una restructuració dels nostres models mentals a partir de l’experiència i de
l’enriquiment professional i acadèmics. A cada comentari, ens hem hagut
d’esforçar en interactuar i reflexionar sobre les aportacions anteriors.
En aquest fil tots
hem intentat seguir el model de Toulmin.
Més concretament, a cadascuna de les nostres aportacions hem exposat
primerament els nostres fets, a continuació les premisses i finalment, les
conclusions, tal i com també hem intentat representar al nostre mapa al cmaptools.
Finalment, a tall de
conclusió, cal dir que després del debat, la idea que més recordarem és que la
tecnologia ha nascut a partir del nostre desenvolupament com a societat. L’ús
de les tecnologies ha de ser coherent i moderat, sense arribar a excessos. S’ha
posat en dubte la possible deshumanització que provoquen les tecnologies així
com la pèrdua d’identitat en el moment de no optar per un part natural.
Estem satisfetes
gràcies ja que gàcies a totes les diferents aportacions, hem creat coneixement,
tot complementant les nostres opinions. Gràcies
a l’argumentació, hem pogut extreure unes conclusions a partir d’unes
premisses. El fil argumentatiu del debat ha establert una comunicació entre
nosaltres, tot ocasionant un coneixement compartir, amb intercanvi d’informació
de continguts, experiències, sempre en combinació amb les Noves Tecnologies.
2.2. Reflexioneu sobre el paper del moderador en aquest fil de conversa. Va intervenir? Amb quina intenció? Fent què? Es van tenir en compte les seves intervencions? Exemplifiqueu les vostres observacions.
2.2. Reflexioneu sobre el paper del moderador en aquest fil de conversa. Va intervenir? Amb quina intenció? Fent què? Es van tenir en compte les seves intervencions? Exemplifiqueu les vostres observacions.
Pel que fa a la es
intervencions del modeerador, han estat d’un total de quatre. Primerament, ha
exposat el tema del debat i posteriorment, el consultor ha anat recordant el
fil del debat per tal de concretar les nostres participacions, així com per
aportar noves idees i nous punts de vista relacionats amb el tema tractat.
En tot moment, ha
adoptat un paper secundari, majoritàriament d’espectador, fins al moment que
les nostres aportacions s’han desviat una mica i és doncs quan ha intervingut
de manera més directa; portant a terme un paper molt important. Tot i que pugui
semblar que el moderador estigui a distància i sense prendre protagonisme, en
realitat es podia comprovar que estava constantment implicat quan ràpidament
marcava aquella aportació incorrecta o desenfocada amb algun tipus de símbol;
per a que el propi estudiant pogués modificar o aclarir. Tan per l’autor del
missatge, com a la resta de participants, els hi resultava més fàcil parar
atenció a aquell missatge concret o destacat per algun motiu en concret. A més,
mitjançant símbols concrets, el moderador va anar donant indicacions sobre el
debat, com ara per format, per la visualització, per l’extensió, per la
forma...
És per això, que
gràcies a aquest segon pla del moderador, hem pogut argumentar les nostres
pròpies premisses i construir conjuntament els nostres coneixements.
2.3. Reflexioneu sobre el paper que han tingut les funcionalitats del campus (fils de conversa, boles, notes tipus “post-it”, banderetes, text enriquit, fotos i currículum dels participants...) i el fet que la discussió fos en línia, és a dir, asíncrona i basada en la llengua escrita, que hi haguessin rols o 9 bàndols a seguir.... Aquestes funcionalitats i característiques ¿van facilitar la discussió o la van dificultar? La discussió oral o sense alguna de les funcionalitats, ¿hagués tingut un resultat diferent en l’aprenentatge dels estudiants? En quin sentit? Afegiries alguna altra funcionalitat en la bústia de debat o algun element tècnic o tecnològic (protocol d’intervenció més elaborat, altres recursos gràfics o estructuradors....). L’estructura de l’espai de cada assignatura és correcta tal i com està creat, ja que facilita la fàcil visualització dels diferents apartats de l’assignatura (debat,fòrum, i lliuramentd’activitats...).
2.3. Reflexioneu sobre el paper que han tingut les funcionalitats del campus (fils de conversa, boles, notes tipus “post-it”, banderetes, text enriquit, fotos i currículum dels participants...) i el fet que la discussió fos en línia, és a dir, asíncrona i basada en la llengua escrita, que hi haguessin rols o 9 bàndols a seguir.... Aquestes funcionalitats i característiques ¿van facilitar la discussió o la van dificultar? La discussió oral o sense alguna de les funcionalitats, ¿hagués tingut un resultat diferent en l’aprenentatge dels estudiants? En quin sentit? Afegiries alguna altra funcionalitat en la bústia de debat o algun element tècnic o tecnològic (protocol d’intervenció més elaborat, altres recursos gràfics o estructuradors....). L’estructura de l’espai de cada assignatura és correcta tal i com està creat, ja que facilita la fàcil visualització dels diferents apartats de l’assignatura (debat,fòrum, i lliuramentd’activitats...).
Pensem que la
funcionalitat del campus tal com esta estructurada facilita la lectura dels
correus. El fet que el debat estigues separat per subcarpetes (rebuts, relació
CTS, CT escola, Tecnopart, nevera de fractures i sintetitzant) i a dins per
fils de conversa, ajuda a participar en aquells continguts que més interessen.
Pel que fa als fils
de conversa, al text enriquit, a les banderetes, les boles...són funcionalitats
del campus molt funcionals i significatives. Gràcies a aquest sistema de
treball, els alumnes poden expressar els seus dubtes i els seus coneixements al
mateix temps que que estan informats i preparats per aprendre de tots els seus
companys; aconseguint així un coneixement compartit i un aprenentatge
significatiu.
Especialment, les
boles i les notes tipus post-it ens van resultar molt útils, ja que ens van
servir per tal de detectar missatges importants a simple vista, o als quals
calia prestar una atenció més acurada. També feia més senzill identificar cada
fil, ja que l’inici de cada fil estava en un missatge del consultor, marcat amb
una bola de color blau.
A més, el fet que
algunes de les intervencions anessin acompanyades d’un a-map també em va ajudar
a comprendre millor aquestes intervencions, ja que la representació gràfica
ajudava a fer-ho tot més entenedor. Anteriorment a cursar aquesta assignatura,
no coneixíem el model d’argumentació de Toulmin i ara que el coneixem i l’hem
utilitzat en diverses ocasions, trobem que és un recurs molt positiu, ja que
facilita l’ordenació de les idees, i la posterior argumentació per escrit.
Després de la nostra
vivència dels debats al campus, hem observat que les discussions en línia són
més eficaces i productives que les discussions protagonitzades al debat oral.
En primer lloc, les intervencions són més argumentatives ja que prèviament hi
ha hagut temps de preparació, respecte la reorganització dels seus coneixements
i la justificació clara i coherent de les seves argumentacions. En segon lloc,
es disposa de més temps per analitzar l’argumnetació del company. És per això
que s’aconseguiex una millor assimilaciño dels conceptes i una millor
estructració dels concpetes. Amb aquest compartiment de coneixement,
s’aconsegueix un canvi conceptual i una reestructuració dels models mentals.
A tall de conclusió,
cal dir que ha estat un debat molt organitzat i facilitador. Les funcionalitats
del campus han estat molt útils i per això hem pogut fer un seguiment del debat
més acurat i centrat, sense atabalar-nos davant de tanta informació,
aparentment desorganitzada. Els fils de conversa ens han permet poder parar
atenció als missatges concrets d’aquest fil, d’una manera més ràpida i visual.
No creiem que calgui
afegir cap altre funcionalitat a la bústia del debat, ja que funciona prou bé.
Entre tots hem estat de capaços de generar un nou coneixement i hem fomentat la
crítica constructiva.
2.4. Compara l’entorn de discussió que hem emprat (debat dela
UOC i
cmap) amb altres CSCA com els que es comenten al material en paper de Jonassen,
bloc 4 i al y en el capitulo XI de Coll, C.
2.4. Compara l’entorn de discussió que hem emprat (debat de
El cas 2 descriu com
es pot utilitzar la tecnologia per a ajudar els estudiants a aprendre a
construir arguments, com en el nostre cas, usen eines tecnològiques
d’argumentació col·laborativa (“computer-suported collaborative argumentation
tool”s o “eines informàtiques d’argumentació col·lectiva”). Hi ha moltes eines
d'aquest tipus, però els que s’apropen més als que hem utilitzat són: el
Belvedere (programa informàtic d’argumentació) i el BBS (tauler d’anuncis
electrònics).
Anem per passos i
seguim l’ordre cronològic:
o
Els debats de la UOC els podríem equiparar amb el BBS. Aquest és
un sistema informàtic que permet interconnectar persones per poder subministrar
serveis de missatgeria electrònica, compartició d'informació i de fitxers en
general. Com en l’espai de debat es segueix un format de discussió amb un fil
en comú el qual pot estar organitzat en temes i subtemes i que els participants
han d’anar enfilant i enllaçant els seus comentaris i aportacions amb
comentaris d’altres participants. D’aquesta manera les argumentacions i
contrargumentacions dels diferents participants queden enregistrades i
construir el seu aprenentatge de manera col·laborativa o arribar a propostes de
solucions pels problemes plantejats.
o
Podem establir un paral·lelisme entre el programa
CmapsTools i el programa Belvedere. Aquest, tal com nosaltres hem fet amb el
debat i el mapa, utilitza el model d’argumentació de Toulmin i permet que els
participants puguin desenvolupar el seu argument d’una manera més fàcil i
arribar a solucionar un problema mentre treballen amb els altres membres del
grup. Tot i això, hi ha una gran diferència de programació amb el Cmaps ja que
aquest permet una estructuració més flexible dels contingut i, per tant, permet
crear diferent mapes i representacions, en canvi, el Belvedere, només permet
fer mapes argumentatius. Així mateix, aquest programa, a nivell de
participació, també tindria a veure amb el debat ja que a partir d’un mateix mapa
els diferents participants van fent les seves aportacions (fets, premisses i
conclusions) per poder arribar a una conclusió conjunta. Tot i això, la
diferència clau la trobaríem a nivell visual ja que el programa utilitza
representacions gràfiques, en canvi en el debat, tot i utilitzar subratllat,
negreta... mai arribarà a ser tan visual.
Així mateix cal dir
que si ens fixem en tot el procés que hem seguit: debat argumentatiu a partir
del model de Toulmin i creació d’un mapa argumentatiu a partir d’algun fil del
debat i seguint el mateix model, podem veure que podem construir el nostre
aprenentatge a través de diferents eines i arribar al mateix lloc. Conèixer
aquests recursos ens pot servir per adapotar l’ensenyament-aprenentatge a les
diferents característiques i necessitats dels alumnes tenint com a certesa que
construiran de manera col·laborativa, interactiva, significativa i dinàmica a
través de la tecnologia. Així mateix, aquestes eines ens ajuden tant a nivell
cognitiu com metacongnitiu i proporcionen la oportunitat per aprendre a
argumentar i a fer-ho sense confrontació i aconseguir consens sobre una decisió
col·lectiva.
Per tant, aquestes
eines es basen en un model constructivista que permeten anar construint un
aprenentatge significatiu que ens dugui a un canvi conceptual.
2.5. Elaboreu una rúbrica senzilla en Rubistar i avalueu el valor qualitatiu dels arguments triats. Cal que recullin: adequació al fil de debat incorporat, validesa de recolzaments d’autoritat-exemples aportats, construcció fonamentada de premisses i tesis, claredat i solidesa de l’argument elaborat.
2.5. Elaboreu una rúbrica senzilla en Rubistar i avalueu el valor qualitatiu dels arguments triats. Cal que recullin: adequació al fil de debat incorporat, validesa de recolzaments d’autoritat-exemples aportats, construcció fonamentada de premisses i tesis, claredat i solidesa de l’argument elaborat.
2.6. Construïu una senzilla taula amb les reflexions sobre la importància de l’eina cmap per a la construcció de mapes d’argumentació i la seva diferència en relació als mapes de conceptes.
CmapsTools
|
||
|
||
Mapes
argumentatius
|
Mapes
conceptuals
|
|
Diferències
i similituds
|
tècnica usada per a la esquematitzar i visionar
gràficament un
text argumentatiu
|
tècnica usada per ala representació gràfica del
coneixement
|
Conté un esquema argumentatiu lineal: fets/premissa
condueixen a conclusió/tesi. Aquests estan inferits per diversos elements:
justificacions, recolzaments, refutacions/excepcions i modalitat.
|
És una xarxa de conceptes a través de nodes (conceptes)
i enllaços (relacions entre conceptes). La qual es construeix a partir de:
seleccionar, agrupar, ordenar, representar, conectar,
comprobar i reflexiona
|
|
Està basat en el model argumetnatiu de Toulmin. El qual
respon al l’estructura d’un text argumentatiu des d’un punt de vista lògic
que permet treballar diferents intervencions i perspectives per veure el
procés que segueix tot tipus de raonament.
|
Estan basat en la teoria de l’aprenentatge significatiu
d’Ausbel: es vinculen conceptes nous amb conceptes que ja es posseeixen. Això
produeix una modificació, ampliació o creació de nous esquemes mentals que
porten a un canvi conceptual. L’aprenentatge significatiu s’assoleix a partir
d’un aprenentatge actiu i és més durador.
|
|
3. Conclusions
A nivell de conclusió, ens agradaria dir que aquesta experiència ha estat
molt enriquidora. Hem après a fer servir més d’una eina i a saber construir
arguments d’una manera més precisa i concreta. Com ja hem vist, la influència
de les TIC en la societat ens arriba a tots els sectors i especialment al de la
salut, en el que situem el nostre fil argumentatiu, el tecnopart.
Per acabar, cal dir que gràcies a totes les intervencions de tots els
nostres companys, hem arribat a un veritable canvi conceptual, regnat per
l’anàlisi i la reflexió.
4. Bibliografia
4. Bibliografia
- Coll, C. i Monereo, C.
(2008) “Psicologia de
- Jonassen, D.
(2003). Mòdul didàctic 2. TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva
constructivista. Noves tecnologies de la
informació i la comunicació en l’educació (pp. 67-75). Barcelona: UOC.
- Jonassen, D. (2003). Mòdul didàctic 2. Les TIC i la construcció del coneixement. Cas 2. Argumentació. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Barcelona: UOC. (Material web): http://materials.cv.uoc.edu/continguts/XW04_02048_01088/index.html?ajax=true
4.1. Fonts electròniques
Autoavaluació miniactivitat 2.2
Nois i noies, aquí us passo la meva autoavaluació d'aquesta miniactivitat 2.2 !!!
1.- Has fet un enviament correcte? Data tipus d'arxiu. Pujada del cmap…
R: Correcte.
2.- ¿Has aconseguit claredat expositiva, bona estructura del document lliurat, bona presentació i correcció, estil engrescador…?
R: Ho hem intentat, seguint totes les indicacions del consultor, tot i que sempre es pot aprofundir més.
3.- Sobre el fil d'argumentació gràfica reconstruit. Has analitzat i exposat a l'infrme adequadament la seva coherència, adequació,desenvolupament, conclusions,etc.
R: Entre les dues hem fet un bon treball en parelles. Hem intentat crear un informe senzill però entenedor, sintetitzador i coherent a les diverses intervencions realitzades al debat.
4.- Valora la representació gràfica del fil d'argumentació que has reconstruit i lligat.: s'observen com les idees argumentades s'hi ha vinculat? Premisses vinculades, els seus arguments i contrarguments…
R: Correcte.Força bé el domini del cmaps, tot i que sempre es pot millorar i ampliar. La mida i l'estructura és correcte. Es llegeix fàcilment.
5.- Has relfexionat sobre la utilització del debat i de cmap per a argumentar i representar el coneixement? Cmap treballant en local i Cmap amb mapes compartits a llocs a internet?
R: Crec que ens hem acostat força, tot i que alguns aspectes costen podrien estar més relacionats, però és el que sempre costa més.
6.- Autoqualificació: A+, A, A-, B+, B-…
R: B
7.- Sobre la teva comunicació i participació voluntària a l'aula: estàs facilitant el seguiment del fòrum (tema, carpetes, fil, claretat en la comunicació, ajudes als altres, aportació de recuros, ajuda al coneixement…)?
R: En aquesta pac en cocret, les dificultats que hem tingut, les hem aclarit a través de la bústia del consultor.
8.- Sobre el blog: l'has enllaçat bé, t'està ajudant a reflectir el teu aprenentatge de manera eficaç? Has revisat les teves afirmacions a l'avaluació inicial, per ex. respostes breu, preguntes trampa?
R: Sí. Continuo coincidint en la majoria de les respostes.
9.- Altres observacions.
R: He protagonitzat un autèntic canvi conceptual així com un aprenentatge veritablement significatiu. La utilització dels mapes em representava un repte inabatible, i ara, amb esforç i dedicació, s'ha convertit en una eina freqüent i còmoda del meu treball diari.
1.- Has fet un enviament correcte? Data tipus d'arxiu. Pujada del cmap…
R: Correcte.
2.- ¿Has aconseguit claredat expositiva, bona estructura del document lliurat, bona presentació i correcció, estil engrescador…?
R: Ho hem intentat, seguint totes les indicacions del consultor, tot i que sempre es pot aprofundir més.
3.- Sobre el fil d'argumentació gràfica reconstruit. Has analitzat i exposat a l'infrme adequadament la seva coherència, adequació,desenvolupament, conclusions,etc.
R: Entre les dues hem fet un bon treball en parelles. Hem intentat crear un informe senzill però entenedor, sintetitzador i coherent a les diverses intervencions realitzades al debat.
4.- Valora la representació gràfica del fil d'argumentació que has reconstruit i lligat.: s'observen com les idees argumentades s'hi ha vinculat? Premisses vinculades, els seus arguments i contrarguments…
R: Correcte.Força bé el domini del cmaps, tot i que sempre es pot millorar i ampliar. La mida i l'estructura és correcte. Es llegeix fàcilment.
5.- Has relfexionat sobre la utilització del debat i de cmap per a argumentar i representar el coneixement? Cmap treballant en local i Cmap amb mapes compartits a llocs a internet?
R: Crec que ens hem acostat força, tot i que alguns aspectes costen podrien estar més relacionats, però és el que sempre costa més.
6.- Autoqualificació: A+, A, A-, B+, B-…
R: B
7.- Sobre la teva comunicació i participació voluntària a l'aula: estàs facilitant el seguiment del fòrum (tema, carpetes, fil, claretat en la comunicació, ajudes als altres, aportació de recuros, ajuda al coneixement…)?
R: En aquesta pac en cocret, les dificultats que hem tingut, les hem aclarit a través de la bústia del consultor.
8.- Sobre el blog: l'has enllaçat bé, t'està ajudant a reflectir el teu aprenentatge de manera eficaç? Has revisat les teves afirmacions a l'avaluació inicial, per ex. respostes breu, preguntes trampa?
R: Sí. Continuo coincidint en la majoria de les respostes.
9.- Altres observacions.
R: He protagonitzat un autèntic canvi conceptual així com un aprenentatge veritablement significatiu. La utilització dels mapes em representava un repte inabatible, i ara, amb esforç i dedicació, s'ha convertit en una eina freqüent i còmoda del meu treball diari.
dilluns, 14 de novembre del 2011
dimecres, 12 d’octubre del 2011
Una miqueta d'optimisme pel nostre dia a dia
Tal i com ja he dit anteriorment, per a aquells que ens costen les noves tecnologies, potser aquesta conferència pot resultar un bon consell d'actitud davant aquells moments de baralles amb els ordinadors; un optimisme ple.
Ponència sobre l'índex d'optimisme i il·lusió d'Emili Duró
Conclusions
Quines primeres impressions reps en realitzar aquesta primera activitat?
La veritat que m’ha espantat bastant, perquè tot i que pugui semblar una mica contradictori, doncs estudio una carrera de manera virtual, no sóc gens hàbil amb l’ordinador; i molt menys en activitats relacionades amb creació de perfils, blogs... M’ha servit per adonar-me de la meva realitat, caracteritzada per la meva gran manca de coneixements tecnològics, i com a conseqüència, de la necessària implicació constant que necessitaré per poder superar-ho.
Mapa Conceptual
Aquí us deixo una visió conceptual de les quatre entitats que ens ocupen i ens ocuparan durant aquest semestre! He intentat representar aquelles interrelacions que he considerat més importants. Espero que m'ajudeu entre tots a perfeccionar-lo! No dubteu en participar-hi!
A més, us deixo un link a una reflexió d'Albert Einstein sobre societat i ciència, espero que us sigui d'utilitat: http://www.alcoberro.info/V1/einsten3.htm
Autoavaluació (test)
He trobat interessant compartir amb vosaltres la meva autoavaluació inicial. Opineu igual o semblant que jo? 
Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord).
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 6
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 9
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 9
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 6
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 9
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 4
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 6
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 4
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 7
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 9
Autoavaluació (Qüestions)
1) Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.
De manera sincera, jo crec que sí. Penso que estan directament relacionades, mitjançant una relació fins i tot, que podríem dir de dependència. Considero que un dels objectius, tant de la societat com dels seus individus, és el desenvolupament econòmic i social, format entre d’altres, pel coneixement tecnològic i científic. Penso que precisament, la possessió d’aquests dos tipus de coneixements, determinarà el nivell de progrés de la nostra societat. Per una altra banda, i de manera contradictòria, és aquí on podríem parlar de desigualtat, poder, país subdesenvolupat, riquesa... Tot i això, s’ha de reconèixer que actualment, les tecnologies permeten un avenç i un creixement els quals es tradueixen en canvi, futur, dinamisme, reciclatge, vida, diners, benestar...
Per una altra banda també, opino que no només hem de parlar d’aquests elements materials, sinó que també influeixen uns altres de caire més personals com ara; la formació intel·lectual, la cultura, l’opinió, els sentiments, la convivència, la llibertat...crec que l’ideal hauria de ser una combinació equitativa de tots els seus diferents elements constituents, en la qual no ens haguéssim de preguntar quin element és el determinant d’un creixement econòmic i social.
2) Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?
La veritat és que no comparteixo aquesta idea. Penso que és molt relatiu parlar de neutralitat ideològica, quan crec que depèn de molts altres elements, a més de la fonamentació científica, com ara el destinatari, el subjecte, la funció, l’objectiu, el procediment, l’espai...
A més, crec que és molt difícil aïllar-se del caràcter ideològic, ja que tant la ciència com la tecnologia surten de la societat, per tant inevitablement tindran alguns trets característics de caire social com ara (valors, sentiments, cultura, objectius, recursos...), amb el que acaben sent d’una ideologia parcial.
3) Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment.
Crec, i la pràctica m’ho demostra dia a dia, que actualment les TIC constitueixen una eina d’un gran ús i utilitat per l’activitat d’ensenyament-aprenentatge, doncs ens proporciona un gran nombre d’oportunitats, les quals normalment són d’una major motivació i atractiu per l’alumnat. I a més, crec que com a element constituent de la societat dels nostres alumnes, les hem d’ensenyar com a realitat propera que és. Tot i així no crec que siguin indispensables, penso que és bo utilitzar-les com a un recurs que doni un suport o un reforç a conceptes prèviament treballats a l’aula, és a dir, hem de ser capaços de combinar tots els recursos i mitjans que tenim al nostre abast per poder aconseguir el millor resultat, i entre aquests, les TIC.
4) Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys?
Crec que és la manca d’adaptació i adequació de nosaltres mateixos a la gran quantitat de canvis diferents i complicats que està patint la societat actualment. Els canvis es produeixen d’una manera tan ràpida que no som capaços d’assimilar, i per conseqüència no ens convertim en partícips d’aquests moviments, especialment del cultural, científic, tecnològic, laboral, educatiu, social...
5) Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia Educativa.
L’objecte d’estudi és resoldre diferents problemes o situacions del procés educació-aprenentatge mitjançant l’ús de les TIC.
6) Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement.
Transmissió de coneixement: penso per exemple en les preposicions, són transmissió pura i dura aprendre-se-les.
Construcció de coneixement: quan a educació infantil, se’ls hi demana que escullin el tema del projecte que es treballarà a l’aula.
7) Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea.
Estic completament d’acord, ja que en desenvolupament total d’una persona hi intervenen tots els seus possibles contextos com ara: l’acadèmic, personal, familiar, social, cultural...es necessita de les interaccions amb el seu entorn més proper, doncs configuren relacions complementàries.
8) Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...?
De manera sincera, he de dir que no he pensat, la veritat, doncs no sóc molt especial per aquestes coses i en la majoria d’ocasions, ja m’està bé el format original o aquell donat per defecte.
9) Comenta el teu grau de compromís en relació als coneixements previs que has reflectit en aquest document. Fins a quin punt creus que els defensaries davant d’un tribunal? Creus que poden canviar els teus esquemes en un futur proper?
Com a la resta d’àmbits de la meva vida, fins que no em demostren el contrari, acostumo a defensar amb gran força i constància els meus ideals o les meves creences. Però també sóc conscient que el temps, és experiència i l’experiència és canvi. Per tant, és molt probable per no dir gairebé segur que a partir d’aquells nous coneixements que pugui anar adquirint, les meves primeres impressions o idees es modifiquin o canviïn.
dilluns, 10 d’octubre del 2011
Pensa amb calma
Aquí us passo una foto que resum perfectament l'actitud que s'ha de prendre, especialment nosaltres, davant un ordinador:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)